La setmana passada va ser l'última setmana de pràctiques d'aquest Màster. Ens quedaven dues sessions a 2n de Batxillerat: la vuitena de síntesi i dubtes, que vam fer dimarts (per ser dilluns Sant Jordi), i la de l'examen i última, que vam fer dijous.
El dimarts la classe va començar amb la petició dels alumnes de canviar l'examen de dia. Sincerament, tot i que no els volíem dificultar la feina ni perjudicar-los en res, ens va ser impossible arribar a un acord. Nosaltres estàvem disposats, però els canvis continus de dates que ja hi ha van haver per establir el període d'aquesta tercera fase de pràctiques l'havien deixada ja al límit del nostre marge de maniobra. L'examen, en principi estava previst per el dimarts, però pel Sant Jordi s'havia passat al dijous. Al divendres no es podia passar perquè tenien excursió, el dilluns i el dimarts hi havia el pont on ens trobem, el dimecres no tenen classe de Física i per tant ens veiem obligats a endarrerir l'examen una setmana i passar-lo a aquest dijous dia 3 de maig, un dia després de les exposicions dels mini-cicles de recerca acció. Totalment impossible, així que l'examen no es va moure de dia. Era un examen prou curt i fàcil i molt relacionat amb allò que havíem fet a classe, que en principi no hauria de representar grans problemes.
La classe va començar amb la resolució del problema que faltava de la sessió 7. El van resoldre bé, tot i que no va ser el grup que ho va fer més "en equip". Immediatament després vam passar a la part de dubtes. Coneixent la classe, la situació va ser l'esperada. Un parell de persones van preguntar aclariments, alguns relacionats amb l'examen, però no gaire més. Així que vam decidir dedicar una mica més de temps a resoldre un problema tipus a la pissarra i després a plantejar unes qüestions sobre aquest per veure si així sorgien més dubtes o preguntes.
Tot i ser aquesta última una activitat prou vàlida, crec que hauria estat millor dedicar una mica de temps a fer una breu síntesi, ja que era un dels objectius de la sessió i potser els hauria ajudat de cara a l'examen. De totes maneres, si que hi havia una part de síntesi, ja que vam passar la segona part dels fulls d'autoregulació, que feien referència a les sessions 5-8, per recordar les paraules clau i deduir-ne els objectius. El problema és que ens estàvem quedant sense temps, ja que també havien d'acabar d'omplir els fulls d'autoavaluació dels grups (la coavaluació ja l'havien fet durant els exercicis de les sessions 7 i el primer exercici del mateix dia) i també omplir el post-test del meu mini-cicle de recerca-acció. Així que la part de síntesi va quedar una mica diluïda i aquest és un aspecte a millorar.
Del dia de l'examen no hi ha massa cosa a comentar. Els havíem dit que podien dur un formulari fet per ells i l'examen es feia a la mateixa hora que l'acostuma a fer el seuprofessor, just abans del pati perquè puguin agafar una mica del temps d'esbarjo si ho veuen necessari. Només dos o tres van sortir abans dels 55 minuts de rigor. Es podria dir que era d'esperar, ja que en tenien l'oportunitat, però l'examen era prou senzill (3 qüestions tipus test, que requerien d'un raonament, i un problema) com per acabar-lo a temps.
Just després ens vam posar a corregir-los, i la veritat és que no van anar tant bé com esperàvem, per la impressió que ens havíem emportat a les 8 sessions anteriors. El fet que l'altre 40% de la nota es repartís entre la participació a classe, els exercicis i la cooperació en el grup va ajudar a la majoria a superar l'avaluació global de la UD.
La conclusió principal que se'n pot extreure dels resultats de l'examen és que els costa llegir. No llegeixen amb atenció i moltes vegades no fan allò que se'ls demana, o obvien detalls o informacions que es mencionen a l'enunciat.
Teníem la intenció d'anar el divendres a fer la correcció amb tots ells a l'aula, però el fet que hi hagués excursió ens ho va impedir, i vam optar per fer una correcció amb força comentaris i ben detallats perquè poguessin deduir on s'havien equivocat i perquè.
Portafoli d'un futur professor
En aquest blog aniré detallant les meves experiències en la pràctica de la docència i les meves reflexions sobre aquestes, amb l'objectiu de millorar com a professor.
dilluns, 30 d’abril del 2012
divendres, 20 d’abril del 2012
Setena sessió de 2n de Batxillerat
Acabo d'arribar de la penúltima sessió de Física a 2n de Batxillerat, excloent l'examen. L'exposició de problemes d'avui crec que és pot qualificar com notable. Com esperàvem, ens ha donat temps a que exposessin 3 dels 4 problemes, i l'últim el deixarem per la pròxima sessió, que havia de ser de dubtes però quedarà reduïda a la meitat.
He de dir que no sé si és l'experiència de 4t d'ESO, que ens ha fet rebaixar les expectatives, o és que els propis alumnes de 2n de Batxillerat han demostrat més capacitat de treball de la que els suposàvem, però se n'estan sortint prou bé de totes les activitats. Tot i que si que és cert que ahir, durant la resolució de problemes van tenir la nostra ajuda, no és menys cert que avui com a mínim han demostrat haver entès els problemes amb la manera d'explicar-los i que eren problemes de les PAU. No s'han limitat a copiar sinó que, cada dia més, parlen i expliquen el que fan, i avui a més, com que podien, les exposicions les han fetes col·laborant entre tot el grup. Alguns han optat per sortir tots a la pissarra i fer un apartat cada un, altres han optat per sortir només un però que anava rebent comentaris dels companys, etc. Noto que ens estem apropant a l'objectiu d'aconseguir d'aquesta classe una participació més alta. Tampoc és general, i potser quan tornin amb el seu professor de sempre no seguiran així, però el canvi el veig evident, amb el Salva no acostumen a expressar-se tant.
També avui s'estaven avaluant les exposicions entre ells; veurem el pròxim dia els resultats.
He de dir que no sé si és l'experiència de 4t d'ESO, que ens ha fet rebaixar les expectatives, o és que els propis alumnes de 2n de Batxillerat han demostrat més capacitat de treball de la que els suposàvem, però se n'estan sortint prou bé de totes les activitats. Tot i que si que és cert que ahir, durant la resolució de problemes van tenir la nostra ajuda, no és menys cert que avui com a mínim han demostrat haver entès els problemes amb la manera d'explicar-los i que eren problemes de les PAU. No s'han limitat a copiar sinó que, cada dia més, parlen i expliquen el que fan, i avui a més, com que podien, les exposicions les han fetes col·laborant entre tot el grup. Alguns han optat per sortir tots a la pissarra i fer un apartat cada un, altres han optat per sortir només un però que anava rebent comentaris dels companys, etc. Noto que ens estem apropant a l'objectiu d'aconseguir d'aquesta classe una participació més alta. Tampoc és general, i potser quan tornin amb el seu professor de sempre no seguiran així, però el canvi el veig evident, amb el Salva no acostumen a expressar-se tant.
També avui s'estaven avaluant les exposicions entre ells; veurem el pròxim dia els resultats.
dijous, 19 d’abril del 2012
Sisena sessió a 2n de Batxillerat i última de 4t d'ESO
Al matí hem tingut classe amb els de Física de 2n de Batxillerat. La idea era fer la mateixa dinàmica que el divendres passat per resoldre problemes, però aquest cop un de diferent cada grup, i a més, extrets d'exàmens de les PAU d'altres anys, per la qual cosa jo personalment veia la classe una mica com un repte i perquè no dir-ho, justa de temps per assolir els objectius.
La veritat és, però, que m'han tornat a sorprendre gratament. No vull tirar les campanes al vol, és molt difícil saber com els anirà l'examen quan s'enfrontin sols a un problema similar, però la tasca en grup els ajuda, cada cop parlen més entre ells i comparteixen idees, pregunten més dubtes i són capaços de fer més feina en menys temps. Crec que més o menys tots els grups han acabat a temps. Tenint en compte que volem exposar-los demà, és un alleujament important. Cal dir que alguns eren més fàcils (o millor dit, més curts) que altres, però ja els hem distribuit tenint en compte la diversitat. Veurem demà com han anat els resultats i si hi ha temps d'exposar-ho tot. Si no n'hi ha, allargarem l'exposició prenent la meitat de la sessió de dubtes que es la vuitena i última abans de l'examen, ja que és crucial l'exposició, tant per ells per veure més varietat de problemes, com per nosaltres, per poder tenir notes d'ells mateixos de coavaluació i autoavaluació i per acabar de prendre dades sobre el nostre cicle de recerca-acció.
A la tarda hem tingut l'última sessió de la unitat sobre forces a 4t d'ESO. Era la sessió d'exposició dels powerpoints sobre les 3 lleis de Newton. No els demanàvem una gran feina, però ens havíem preocupat quan el dimarts l'Antón va anar a la classe de 4t i es van espantar pensant que l'entrega era el mateix dimarts, dient que encara no ho tenien fet. Al final però, he quedat sorprès de les presentacions bones que han fet, perquè s'ha notat que hi havia feina al darrera, que no només han mirat la informació que nosaltres els havíem donat, sinó que n'han aportat més d'altres fonts i han donat dades realment interessants i rellevants. Lògicament, no ha estat així en tots els grups, i alguns, després de tantes sessions junts han acabat fent feina els de sempre i els altres vivint de rendes. És una cosa a millorar, que mai és fàcil, però hauria estat positiu donar un cop d'atenció o fer un canvi de grup. De totes maneres, durant i després de les exposicions els hem passat una graella de coavaluació i autoavalaució. Després de classe ja les hem revisades per posar les notes i la veritat és que allà la sinceritat surt tota, i ha quedat clar i reflectit en la nota qui havia fet més feina i qui havia fet menys o res.
Potser allò més preocupant és l'exposició en si, que no el contingut. Alguns pocs si que s'ho havien preparat, conscients de que seria una exposició oral, i eren capaços d'explicar una diapositiva mirant el públic, parlant amb fluidesa i gesticulant. Però eren l'excepció. La majoria llegeixen directament la diapositiva (alguns demostrant obertament que no havien participat en l'elaboració ja que no sabien que llegien ni ho llegien bé) i la seva expressió oral en català deixa molt que desitjar.
Al final de la classe els hem passat un vídeo-resum que vam trobar per youtube i que incorpora una mica tots els continguts de la Unitat Didàctica.
Al final, els alumnes, a proposta de la mentora, han aprofitat per fer-nos preguntes sobre les carreres i la vida universitària de cara al futur. Ha estat una bona manera de posar punt i final a aquesta primera petita aventura com a educadors.
La veritat és, però, que m'han tornat a sorprendre gratament. No vull tirar les campanes al vol, és molt difícil saber com els anirà l'examen quan s'enfrontin sols a un problema similar, però la tasca en grup els ajuda, cada cop parlen més entre ells i comparteixen idees, pregunten més dubtes i són capaços de fer més feina en menys temps. Crec que més o menys tots els grups han acabat a temps. Tenint en compte que volem exposar-los demà, és un alleujament important. Cal dir que alguns eren més fàcils (o millor dit, més curts) que altres, però ja els hem distribuit tenint en compte la diversitat. Veurem demà com han anat els resultats i si hi ha temps d'exposar-ho tot. Si no n'hi ha, allargarem l'exposició prenent la meitat de la sessió de dubtes que es la vuitena i última abans de l'examen, ja que és crucial l'exposició, tant per ells per veure més varietat de problemes, com per nosaltres, per poder tenir notes d'ells mateixos de coavaluació i autoavaluació i per acabar de prendre dades sobre el nostre cicle de recerca-acció.
A la tarda hem tingut l'última sessió de la unitat sobre forces a 4t d'ESO. Era la sessió d'exposició dels powerpoints sobre les 3 lleis de Newton. No els demanàvem una gran feina, però ens havíem preocupat quan el dimarts l'Antón va anar a la classe de 4t i es van espantar pensant que l'entrega era el mateix dimarts, dient que encara no ho tenien fet. Al final però, he quedat sorprès de les presentacions bones que han fet, perquè s'ha notat que hi havia feina al darrera, que no només han mirat la informació que nosaltres els havíem donat, sinó que n'han aportat més d'altres fonts i han donat dades realment interessants i rellevants. Lògicament, no ha estat així en tots els grups, i alguns, després de tantes sessions junts han acabat fent feina els de sempre i els altres vivint de rendes. És una cosa a millorar, que mai és fàcil, però hauria estat positiu donar un cop d'atenció o fer un canvi de grup. De totes maneres, durant i després de les exposicions els hem passat una graella de coavaluació i autoavalaució. Després de classe ja les hem revisades per posar les notes i la veritat és que allà la sinceritat surt tota, i ha quedat clar i reflectit en la nota qui havia fet més feina i qui havia fet menys o res.
Potser allò més preocupant és l'exposició en si, que no el contingut. Alguns pocs si que s'ho havien preparat, conscients de que seria una exposició oral, i eren capaços d'explicar una diapositiva mirant el públic, parlant amb fluidesa i gesticulant. Però eren l'excepció. La majoria llegeixen directament la diapositiva (alguns demostrant obertament que no havien participat en l'elaboració ja que no sabien que llegien ni ho llegien bé) i la seva expressió oral en català deixa molt que desitjar.
Al final de la classe els hem passat un vídeo-resum que vam trobar per youtube i que incorpora una mica tots els continguts de la Unitat Didàctica.
Al final, els alumnes, a proposta de la mentora, han aprofitat per fer-nos preguntes sobre les carreres i la vida universitària de cara al futur. Ha estat una bona manera de posar punt i final a aquesta primera petita aventura com a educadors.
dimarts, 17 d’abril del 2012
Sessió 5 de 2n de batxillerat
Avui la classe l'hem donada a l'aula d'informàtica. Hem anat amb temps per preparar-ho tot i sort que hem estat previsors, perquè entre obrir tots els ordinadors, trobar els que funcionen, els que tenen internet i els que no, actualitzar el java etc., hem tardat una bona estona. Al final hem aconseguit tenir 14 ordinadors amb el simulador obert, tot i que al final han faltat alguns alumnes. Aquest simulador és un programa molt útil per entendre els conceptes de camp i també el de potencial que hem introduït avui. No ens hem volgut allargar massa amb la introducció teòrica del concepte de potencial, ens hem centrat en definir el potencial elèctric creat per una càrrega i tot seguit hem fet servir el simulador. Primer els hem ensenyat com funcionava, i hi han "jugat" una mica. Després l'hem utilitzat per comprovar el resultat de l'exercici fet per nosaltres a la segona sessió (i completat a la tercera). Finalment hem utilitzat el simulador com a comprovador de petits problemes o càlculs sobre camps i potencials en distribucions de dues o tres càrregues diferents. En alguns casos hem plantejat el problema, l'hem simulat i després l'hem resolt numèricament nosaltres a la pissarra. Quan ja han vist com funcionava, ho hem fet a la inversa: plantejàvem el problema, un alumne el resolia numèricament a la pissarra (o almenys una part, perquè ha costat captar voluntaris) i finalment el simulàvem per comprovar que el resultat fos correcte.
La classe d'avui no ha estat la més participativa que recordo, però si que almenys crec que els alumnes han assimilat encara una mica més els conceptes primordials: el de camp i el de potencial. I és que la diferència entre un dibuix del professor (o una simple explicació) i una simulació interactiva que ells mateixos creen i modifiquen és abismal. Com a poc, als alumnes que són més visuals a l'hora d'assimilar continguts els ha estat útil, i a més pot ser un bon recurs per ells mateixos comprovar els resultats dels exercicis que vagin fent.
La classe d'avui no ha estat la més participativa que recordo, però si que almenys crec que els alumnes han assimilat encara una mica més els conceptes primordials: el de camp i el de potencial. I és que la diferència entre un dibuix del professor (o una simple explicació) i una simulació interactiva que ells mateixos creen i modifiquen és abismal. Com a poc, als alumnes que són més visuals a l'hora d'assimilar continguts els ha estat útil, i a més pot ser un bon recurs per ells mateixos comprovar els resultats dels exercicis que vagin fent.
dilluns, 16 d’abril del 2012
Sessions 3 i 4 de 2n de Batxillerat
Les classes de divendres passat i avui estaven molt lligades entre si, per això les analitzo com un tot.
A la sessió 3 de divendres passat vam començar a posar en pràctica els continguts assolits, principalment els de la sessió 2. És segurament la classe de la que he sortit més satisfet de totes les que hem fet fins ara, tant a ESO com a Batxillerat. Les principals raons són que allò que teníem preparat era realment adequat per treballar els conceptes de la sessió anterior, i la manera de treballar-ho era bona per interioritzar-los. Una altra cosa en la que considerem que vam encertar el divendres va ser en la distribució de grups. Sense encara conèixer-los massa, amb les dades que teníem de la correcció d'un examen i de la fase d'intervenció acompanyada, vam aconseguir uns grups força heterogenis i que van funcionar prou bé, tot i faltar gent, com vam poder comprovar al final de la classe. L'objectiu era resoldre un problema contextualitzat en l'àtom d'hidrogen, separat en quatre apartats (en realitat cinc, però vam obviar el darrer perquè només teníem 4 grups i perquè per qüestions de temps era prescindible). Tenien tota la sessió per fer-ho i tot i que va costar començar i enllestir el primer apartat, un cop fet aquest els altres eren fàcilment deduïbles i tots ho van aconseguir acabar. Al principi, com sempre els va costar demanar dubtes, però un cop es van deixar anar, la classe va ser molt fluida i amb prou interacció per ser el curs que és.
Vam poder dedicar els últims minuts a clarificar el problema de la part final de la sessió 2.
Avui dilluns hem fet la segona part d'aquesta sessió de problemes, que era l'exposició. Els alumnes ja sabien que tot i haver resolt tot el problema, només haurien d'exposar un apartat, i a més havien de decidir quin membre del grup seria el que sortiria a la pissarra per explicar-lo, sent conscients de que aquest membre del grup no podria rebre cap ajuda dels companys durant l'exposició. Aquesta metodologia té a veure amb el nostre cicle de recerca-acció, ja que a la sessió 7 es tornaran a exposar problemes i aquest cop si que podran rebre l'ajuda de les participacions i intervencions dels companys, i esperem que d'aquesta manera aprenguin a valorar el fet d'intervenir a classe, que vegin que és positiu per ells i per als seus companys.
Tots els grups havien arribat a acords sobre qui exposaria, així que hem decidit l'ordre a sorts i els quatre alumnes en qüestió han fet l'exposició. Hi ha hagut alguns errors, és inevitable, però crec que en general ha estat útil, perquè si més no tots s'han apropiat de les fórmules necessàries, i el que és més important, amb els comentaris i dubtes d'avui s'ha clarificat el concepte de camp i el de força, que és molt més crucial que no pas la fórmula.
Al final de la sessió hem passat un full d'autoregulació de les 4 primeres sessions perquè ells mateixos deduïssin els objectius i se n'apropiassin. Com que no n'havien fet cap mai, els ho hem explicat detalladament i amb exemples i hem deixat que ho acabin a casa perquè ens quedàvem sense temps.
A la sessió 3 de divendres passat vam començar a posar en pràctica els continguts assolits, principalment els de la sessió 2. És segurament la classe de la que he sortit més satisfet de totes les que hem fet fins ara, tant a ESO com a Batxillerat. Les principals raons són que allò que teníem preparat era realment adequat per treballar els conceptes de la sessió anterior, i la manera de treballar-ho era bona per interioritzar-los. Una altra cosa en la que considerem que vam encertar el divendres va ser en la distribució de grups. Sense encara conèixer-los massa, amb les dades que teníem de la correcció d'un examen i de la fase d'intervenció acompanyada, vam aconseguir uns grups força heterogenis i que van funcionar prou bé, tot i faltar gent, com vam poder comprovar al final de la classe. L'objectiu era resoldre un problema contextualitzat en l'àtom d'hidrogen, separat en quatre apartats (en realitat cinc, però vam obviar el darrer perquè només teníem 4 grups i perquè per qüestions de temps era prescindible). Tenien tota la sessió per fer-ho i tot i que va costar començar i enllestir el primer apartat, un cop fet aquest els altres eren fàcilment deduïbles i tots ho van aconseguir acabar. Al principi, com sempre els va costar demanar dubtes, però un cop es van deixar anar, la classe va ser molt fluida i amb prou interacció per ser el curs que és.
Vam poder dedicar els últims minuts a clarificar el problema de la part final de la sessió 2.
Avui dilluns hem fet la segona part d'aquesta sessió de problemes, que era l'exposició. Els alumnes ja sabien que tot i haver resolt tot el problema, només haurien d'exposar un apartat, i a més havien de decidir quin membre del grup seria el que sortiria a la pissarra per explicar-lo, sent conscients de que aquest membre del grup no podria rebre cap ajuda dels companys durant l'exposició. Aquesta metodologia té a veure amb el nostre cicle de recerca-acció, ja que a la sessió 7 es tornaran a exposar problemes i aquest cop si que podran rebre l'ajuda de les participacions i intervencions dels companys, i esperem que d'aquesta manera aprenguin a valorar el fet d'intervenir a classe, que vegin que és positiu per ells i per als seus companys.
Tots els grups havien arribat a acords sobre qui exposaria, així que hem decidit l'ordre a sorts i els quatre alumnes en qüestió han fet l'exposició. Hi ha hagut alguns errors, és inevitable, però crec que en general ha estat útil, perquè si més no tots s'han apropiat de les fórmules necessàries, i el que és més important, amb els comentaris i dubtes d'avui s'ha clarificat el concepte de camp i el de força, que és molt més crucial que no pas la fórmula.
Al final de la sessió hem passat un full d'autoregulació de les 4 primeres sessions perquè ells mateixos deduïssin els objectius i se n'apropiassin. Com que no n'havien fet cap mai, els ho hem explicat detalladament i amb exemples i hem deixat que ho acabin a casa perquè ens quedàvem sense temps.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)