En aquest apartat del portafoli es mostren tres videogravacions amb fragments de les classes impartides per l'Antón i jo durant la fase d'Intervenció Autònoma del Pràcticum. Els Vídeos 1, 2 i 3 es corresponen amb fragments d'inicis de sessió, fragments centrals de les classes i fragments dels finals de classe, respectivament. D'aquesta manera s'afavoreix la pauta de l'autovaluació que apareix a continuació, en la qual em centro en la meva actuació individual.
Aquesta estratègia d'autoavaluar-se a través d'un vídeo és força útil ja que permet veure si s'utilitzen, en cada moment de la classe, les habilitats necessàries per gestionar l'aula, i a la vegada, analitzar l'expressió verbal i no verbal de que es fa ús, igualment important.
Vídeo 1
Vídeo 2
Vídeo 3
Autoavaluació
Inici de les classes
En el fragment del primer vídeo on surto jo estic explicant breument als alumnes de Física de 2n de Batxillerat en què consistirà la sessió 3 de la Unitat Didàctica La força de les càrregues elèctriques. Cal dir que en el vídeo no s'hi veu el transcurs de la classe exactament des de l'inici, ja que prèviament s'havia repartit ja el material de treball i s'havia recordat que, tal com es va dir el dia anterior, la sessió seria de resolució d'un problema en grups. De fet, prèviament al fragment del vídeo, els alumnes ja s'han distribuit en els grups que el propi full del material els indica. En aquest fragment doncs, estic senzillament explicant què s'ha de fer amb el material de què disposen, donant les indicacions i fent els aclariments oportuns.
En quant al llenguatge utilitzat, crec que és adequat en tot moment, i em dirigeixo als alumnes des del centre de la classe, on tots em poden veure. El problema però és que, per alguna raó, no vaig alternant la mirada, passant per tots els alumnes, sinó que es podria dir que, a un petit grup, casi els dono l'esquena. Això, evidentment, és un aspecte a corregir, ja que pot donar a entendre als alumnes que no els hi prestes atenció i a més la veu no els hi arriba directament i amb claredat.
D'altra banda, pel que fa al llenguatge corporal, tot i no ser molt necessari, crec que en faig un bon ús, gesticulo suficientment, emfatitzant allò que és important, com els apartats del problema que s'han de resoldre.
En quant al llenguatge utilitzat, crec que és adequat en tot moment, i em dirigeixo als alumnes des del centre de la classe, on tots em poden veure. El problema però és que, per alguna raó, no vaig alternant la mirada, passant per tots els alumnes, sinó que es podria dir que, a un petit grup, casi els dono l'esquena. Això, evidentment, és un aspecte a corregir, ja que pot donar a entendre als alumnes que no els hi prestes atenció i a més la veu no els hi arriba directament i amb claredat.
D'altra banda, pel que fa al llenguatge corporal, tot i no ser molt necessari, crec que en faig un bon ús, gesticulo suficientment, emfatitzant allò que és important, com els apartats del problema que s'han de resoldre.
Durant les classes
El primer fragment del Vídeo 2 correspon a la primera sessió de la Unitat Didàctica de 4t d'ESO, L'equilibri en la força. És un moment del cos central de la sessió, on els alumnes ja havien realitzat una activitat per exterioritzar les idees prèvies i estàvem posant en comú les diferents respostes dels alumnes. En aquest fragment concret estic explicant i intentant exemplificar el concepte de força normal, que havia aparegut durant l'activitat però sense que els alumnes el coneguessin explícitament. Estic en una posició lateral de la classe, on em situava habitualment durant les posades en comú i correccions, ja que tenia una bona visibilitat de tots, i els alumnes també em podien veure. En aquest fragment estic força temps amb els braços creuats, i tampoc sabria explicar perquè, ja que no és molt normal en mi en una situació així. Sigui com sigui, no és un gest receptiu i també caldria evitar-lo. Cap al final del fragment el llenguatge no verbal ja és molt més adequat al que estic explicant. M'agrada el fet que en un moment donat hi ha un comentari d'un alumne que, amb intenció o no, resulta graciós per la resta de la classe, però ho gestiono bé extraient la importància que té allò que ha dit.
El tercer fragment torna a ser de la mateixa sessió. En aquest moment em faig eco de la intervenció d'un alumne, que ha mencionat un concepte nou, i gestiono la situació perquè siguin els propis alumnes qui el defineixin, per després puntualitzar-ho. És positiu el fet de que m'estic movent constantment, tot i parlar en aquest cas amb uns alumnes concrets i també es bo que els estic donant missatges d'aprovació sobre el que diuen.
El quart fragment correspon a la segona sessió de la UD de Batxillerat, a un moment d'exposició teòrica. Un altre cop torno a estar situat en un lateral de la classe, en aquest cas per no interposar-me en la visualització de la pantalla de la presentació, tot i que crec que també hi té a veure que a la zona de la pissarra hi havia una tarima de fusta vella i molt sorollosa, i no m'agradava gens anar-m'hi movent per sobre perquè dificultava l'audició de les meves paraules. En aquest fragment també faig un bon ús del llenguatge no verbal i se'm veu alternant la mirada de la pissarra als alumnes, tot i que en algun moment se'm nota massa la lectura directa de la presentació a la pantalla, fet que s'hauria d'evitar al màxim.
En el cinquè fragment estic atenent personalment el dubte d'una alumna. Primer m'apropo perquè em faixi la pregunta i després aprofito que hi ha la presentació a la pantalla per ajudar-la a raonar la resposta a partir del contingut d'aquesta. Així i tot, no ho acabo d'aconseguir i li he d'indicar massa explícitament quin és el raonament i també el resultat. Potser caldria una mica més de paciència.
En tots aquests fragments crec que faig el possible per evitar els discursos llargs i si és el cas, com en l'exposició teòrica, intento que no es faixi monòton, gesticulant, amb exemples o modulant la veu.
Des de l'experiència d'alumne puc dir també que aquests acostumen molt a fixar-se en els tics característics de cada professor. No té perquè ser res dolent, i a vegades és invitable, però veure't en vídeo pot ajudar a corregir-ho.
El tercer fragment torna a ser de la mateixa sessió. En aquest moment em faig eco de la intervenció d'un alumne, que ha mencionat un concepte nou, i gestiono la situació perquè siguin els propis alumnes qui el defineixin, per després puntualitzar-ho. És positiu el fet de que m'estic movent constantment, tot i parlar en aquest cas amb uns alumnes concrets i també es bo que els estic donant missatges d'aprovació sobre el que diuen.
El quart fragment correspon a la segona sessió de la UD de Batxillerat, a un moment d'exposició teòrica. Un altre cop torno a estar situat en un lateral de la classe, en aquest cas per no interposar-me en la visualització de la pantalla de la presentació, tot i que crec que també hi té a veure que a la zona de la pissarra hi havia una tarima de fusta vella i molt sorollosa, i no m'agradava gens anar-m'hi movent per sobre perquè dificultava l'audició de les meves paraules. En aquest fragment també faig un bon ús del llenguatge no verbal i se'm veu alternant la mirada de la pissarra als alumnes, tot i que en algun moment se'm nota massa la lectura directa de la presentació a la pantalla, fet que s'hauria d'evitar al màxim.
En el cinquè fragment estic atenent personalment el dubte d'una alumna. Primer m'apropo perquè em faixi la pregunta i després aprofito que hi ha la presentació a la pantalla per ajudar-la a raonar la resposta a partir del contingut d'aquesta. Així i tot, no ho acabo d'aconseguir i li he d'indicar massa explícitament quin és el raonament i també el resultat. Potser caldria una mica més de paciència.
En tots aquests fragments crec que faig el possible per evitar els discursos llargs i si és el cas, com en l'exposició teòrica, intento que no es faixi monòton, gesticulant, amb exemples o modulant la veu.
Des de l'experiència d'alumne puc dir també que aquests acostumen molt a fixar-se en els tics característics de cada professor. No té perquè ser res dolent, i a vegades és invitable, però veure't en vídeo pot ajudar a corregir-ho.
Final de les classes
En el primer fragment del Vídeo 3 no se'm veu (de fet totes aquestes gravacions estaven pensades per gravar els alumnes de cara a la graella d'observació del meu TFM, i no pas a nosaltres) però és important el contingut del missatge que els adreço de cara al final de la sessió i també per la següent. Crec que amb un missatge prou breu deixo clar com serà el funcionament de la classe següent i el perquè del què s'ha fet en aquesta sessió. Just després dono pas a l'Antón perquè acabi la resolució d'un problema pendent.
A l'últim fragment, la classe ja ha finalitzat i una alumna s'apropa per resoldre un dubte. En un primer moment no sé bé com solucionar-ho, curiosament a vegades es més difícil aquesta situació, ja que t'agafa més desprevingut que durant la classe, però ho acabo resolent amb brevetat, recordant el missatge que havia donat ja al final de la classe.
A l'últim fragment, la classe ja ha finalitzat i una alumna s'apropa per resoldre un dubte. En un primer moment no sé bé com solucionar-ho, curiosament a vegades es més difícil aquesta situació, ja que t'agafa més desprevingut que durant la classe, però ho acabo resolent amb brevetat, recordant el missatge que havia donat ja al final de la classe.
