El primer recurs que hem utilitzat en la fase d'intervenció acompanyada és aquest vídeo que ve a continuació, a la classe de Física de 2n de Batxillerat:
Amb ell preteniem mobilitzar les idees prèvies de l'alumnat sobre el tema de la llum: si consideren que està formada per partícules, si veuen possible que la llum pugui estar composta per ones, etc. La part important i realment útil per la sessió que ens tocava fer (experiment de Young de la doble escletxa) són els primers 2 minuts de vídeo. A la resta es fa una introducció al món quàntic, que al cap i a la fi és el que es demana que es faixi el currículum de 2n de Batxillerat, a través d'explicar el propi experiment de Young, l'efecte fotoelèctric, l'efecte Compton, etc. Però introduir el món quàntic no era ni de bon tros l'objectiu d'una primera sessió com aquesta ni d'aquesta activitat/recurs, sinó que és una cosa que ha d'acabar comprenent-se a poc a poc, després d'explicar tots aquests experiments. Així que ens hem centrat en la part del vídeo que va fins els 2 min. 25 s (encara que l'hem vist tot), per exemplificar el que passa amb matèria i amb ones i que ells diguessin la seva sobre que podria passar amb la llum.
Avaluació del recurs:
En relació amb el coneixement de la ciència: considero que és un àmbit on aquest recurs té força validesa, ja que permet que posin en joc coneixements científics que ells ja tenen assolits, especialment d'aquest curs però també d'altres previs, per aplicar-los en un context nou, on mai els han utilitzat, i intentar predir un fenòmen. De fet, és el que preteníem amb aquest vídeo: que en sabem de les partícules? I de les ones? I amb això, què podem dir que passarà amb la llum?
Així a banda d'explorar idees prèvies incidíem també una mica en la fase d'aplicació que contempla el model constructivista: agafar allò après i extrapolar-ho per interpretar noves situacions.
No es pot dir que el recurs permeti analitzar problemes de caire personal o social, almenys no de la manera que voldríem per tal que els alumnes es sentissin implicats. El contingut en si, tot i que per mi és atractiu i es fa prou comprensible, entenc que és força abstracte.
En relació amb la pràctica de la ciència: està clar que amb aquest recurs que només és un vídeo els alumnes no porten res a la pràctica, però aquesta està força implícita en el contingut. De fet l'estructura del vídeo, repassant un experiment històric, permet veure com es desenvolupa la pràctica científica: es parteix d'una pregunta fonamental, sobre el comportament de partícules i ones, es fan hipòtesis, es dissenyen experiments i es contrasten aquestes hipòtesis recollint evidències. Fins i tot un cop trobada una explicació, es modifiquen condicions experimentals per veure si es segueix donant el fenòmen esperat i corroborar l'explicació com a vàlida.
En relació amb la naturalesa de la ciència i CTS: com ja hem dit, el vídeo mostra perfectament com s'elaboren teories i perquè aquestes s'han de modificar, i permet veure que aquesta és la manera com treballa la ciència. Tampoc toca massa aspectes CTS, però si que té un toc essencial sobre allò que és la ciència, la part epistemològica de la Naturalesa de la Ciència. El vídeo mostra que la ciència s'elabora a partir de fer-se preguntes sobre la realitat, de fet l'inici del vídeo està enfocat a això i de forma molt profunda: se'ns pregunta que és la realitat!
Dit tot això, crec que de tots els recursos que utilitzarem és el menys potent. Porta implícits força aspectes que li donen rigor i valor científic, però els alumnes no hi han treballat massa a sobre d'aquests. S'han limitat a opinar, i la veritat és que no massa, sobre el que intuïen que passaria amb la llum i l'experiment de la doble escletxa a partir del que ja sabien prèviament.
Recurs 2 (TIC-TAC): ús d'un programa de simulació per apropiar-se de la informació rebuda tot experimentant
Aquest segon recurs és un senzill applet en Java que es pot baixar directament des de la pàgina del PhET (Physics Education Technology) de Colorado i que simula l'experiment de l'efecte fotoelèctric. L'hem utilitzat a la classe de Física de 2n de Batxillerat. A continuació se'n mostra una captura de pantalla:
Abans que res, remarcar que la nostra idea inicial era que cada alumne instal·lés el simulador al seu portàtil i pogués experimentar ell mateix, variant els diferents paràmetres, a mesura que anàvem explicant. Al final però, poc abans de començar la sessió ens hem adonat que no tenien Java als seus portàtils i que entre fer-lis baixar el Java i el programa en si perdríem massa temps. Aquí es pot dir que ha estat un error nostre de planificació. Al final hem decidit anar fent l'explicació mentre nosaltres mateixos anàvem fent les simulacions a la pantalla del projector. Evidentment no és el mateix perquè no s'impliquen tant, però si que com representava un canvi de rutina hem aconseguit cridar l'atenció pel que feiem, i diria que els hem arribat molt més que si ho haguéssim fet només de paraula. El simple fet que una classe tant poc participativa com és aquest 2n de Batxillerat hagin preguntat dubtes ens indica dues coses: primera, que teníem el seu interès captat, però, d'altra banda, també ens indica que cap recurs és perfectament clarificador i que si els hi han quedat dubtes és que potser el que hem guanyat en posada en escena ho hem perdut en la nostra capacitat explicativa, que potser no ha estat tant acurada com hauria estat si no haguéssim tingut aquest recurs.
Avaluació del recurs:
En relació amb el coneixement de la ciència: com el recurs anterior, aquest està bàsicament orientat a ajudar als alumnes a que vegin com s'utilitza la ciència per explicar fenomens naturals que sense ella no tindrien explicació. D'altra banda però, es pot dir que amb aquest recurs no fomentem aplicar el coneixement científic a contextes personals i socials, i si no ho hem fet reconec que ha estat per error nostre. Hauria estat molt important recalcar als alumnes la gran rellevància que ha tingut aquest experiment en tecnologies d'ús diari en els nostres temps, com són les plaques solars per exemple. I de fet ho teníem planificat de mencionar-ho però després ens n'hem oblidat. És una cosa a millorar per una pròxima ocasió, fer notar que la ciència és propera, molt més del que es pensen, ja que pel que han fet fins ara la veuen com una cosa abstracta.
En relació amb la pràctica de la ciència: la veritat és que en aquest àmbit és un recurs força complet, però potser no li hem tret tot el suc, en part perquè les exigències del currículum (o més ben dit, de les PAU) sobre l'efecte fotoelèctric no demanen una gran immersió en el tema. La veritat és que el recurs permet fer hipòtesis i contrastar-les, argumentant i arribant a conclusions. Això ho hem pogut fer, preguntant-los que creien que passaria si la llum es comportava com a ona, mostrant-los després que no es complia la seva hipòtesis i portant-los per tant a la conclusió de que en interaccionar amb la matèria la llum es comporta com a partícules. També permet aquest recurs l'anàlisi de gràfiques. El programa mateix te les dóna, en directe, en funció de les dades que tu hi introdueixis, però aquí ja no hi hem insistit massa.
En relació amb la naturalesa de la ciència i CTS: el recurs permet veure com es genera la informació científica i per tant poden aprendre a valorar la qualitat d'aquesta. També, com hem dit, utilitzant aquest recurs hem exemplificat com la ciència construeix teories i les modifica quan són errònies, o quan fallen en algun àmbit les complementa. Si haguéssim tractat el tema de plaques solars potser hauríem pogut tocar una mica l'adopció d'actituds davant l'esgotament de recursos naturals, però com he dit a dalt, ens n'hem oblidat completament.
En termes generals, com he dit al principi, ha estat un bon recurs, millor que el primer, que també el vam passar a aquest grup d'alumnes. Diria que el tornaria a utilitzar però en milloraria el seu ús (donar-los el poder a ells, mirar-lo més a fons, analitzar gràfiques, etc.).
Recurs 3 (TIC-TAC): ús d'una activitat en línia per treballar continguts curriculars de forma més amena
Aquest recurs consisteix en una activitat en línia de l'edu365.cat sobre formulació de compostos químics binaris, que hem utilitzat a la classe de Física i Química de 4t d'ESO i que es pot trobar aquí. A continuació se'n veu una captura de pantalla:
La idea d'utilitzar aquest recurs ha estat de la Isabel, que a mitja classe, veient les dificultats dels alumnes amb la formulació després d'haver explicat ja tots els compostos que s'exigeixen, ha optat per aquesta activitat en línia que ja coneixia i la veritat, és pot dir que ha esta un èxit. No només ha cridat l'atenció, sinó que amb aquest format alguns han après millor i han entès coses que fins aleshores no entenien.
Avaluació del recurs:
En relació amb el coneixement de la ciència: el tipus d'exercicis que es proposen en aquesta activitat/recurs no es pot dir que permetin descriure, explicar o predir fenomens naturals, ni tampoc utilitzar el coneixement científic per analitzar problemes socials, almenys no de forma explícita. Són simples exercicis de memòria molts d'ells, força mecànics, per recordar com es formula. No veig que sigui tant un defecte del recurs com del contingut. Quan es demana que els alumnes sàpiguen formular s'han d'aprendre unes normes i memoritzar una sèrie de compostos, sense més. Això, vist així, no té molt de coneixement científic.
En relació amb la pràctica de la ciència: tampoc destaca en aquest apartat. Si que permet fer argumentacions i raonaments, de fet amb això els ha servit als alumnes, que s'han trobat davant de preguntes una mica diferents a les que es trobaven a les proves (que són del tipus formula i anomena) i per això han hagut de reflexionar, preguntar dubtes i arribar a conclusions. Però no es pot dir que fomenti la part pràctica de la ciència, segueix sent una part força teòrica.
En relació amb la naturalesa de la ciència i CTS: el recurs es podria dir que ajuda una mica a veure com funcionen els models científics, el model d'àtom, de la matèria elèctricament neutra quan es formen compostos. Però no va molt més enllà ni toca pas aspectes tecnològics o socials.
Com ja he dit, no crec que sigui un mal recurs. De fet, el veig adequat pel tipus de contingut pel qual està pensat. Més que res que, segons aquesta pauta d'anàlisi es busca avaluar uns aspectes que amb aquest recurs no es poden fomentar.
Recurs 4 (treball pràctic + TIC-TAC): ús del software "MultiLog" per fer una petita pràctica sobre cinemàtica
Aquest últim recurs crec que és el més complet de tots i servirà també per avaluar la part de treballs pràctics i competències científiques de l'assignatura del Màster Aprenentatge i Ensenyament de els Ciències Naturals II.
Amb ell hem pretès introduir la cinemàtica als alumnes de 4t d'ESO just abans de que comencin el bloc de Física, per veure quins coneixements previs en tenen i que s'hi familiaritzin una mica, perquè així quan comencin el tema ja no els costi tant. Hem separat la pràctica en dues parts i la classe en 4 grups. La primera part consta del document que ve a continuació, on la intenció és ajudar a mobilitzar una mica les idees referents a MRU i MRUA i les relacions entre diferents representacions gràfiques (espai-temps i velocitat-temps), per tal de que entenguin millor la part posterior.
cinemàtica_act.gràfics
A la segona part es proposa reproduir gràfiques de moviment amb el programa MultilLab i el software MultiLog, que incorpora un detector de posició. El document que treballen és aquest:
cinemàtica_multilab
Font: CDEC
Avaluació del recurs:
En relació amb el coneixement de la ciència: és un recurs prou potent en aquest aspecte. Permet que utilitzin la ciència per analitzar problemes. Per exemple, utilitzen els seus coneixement de cinemàtica i les seves habilitats d'interpretació de gràfiques per descriure situacions reals, com el moviment d'un cotxe, o encara més proper, el seu propi moviment.
En relació amb la pràctica de la ciència: en tractar-se d'un recurs utilitzat en una classe pràctica, evidentment en aquest àmbit té molt valor. Amb ell es poden fer preguntes i formular-se hipòtesis, es pot buscar informació i sobretot es pot experimentar, i d'una manera que ells se'n senten part. A més interpreten gràfiques i a partir d'aquesta interpretació poden treure conclusions i relacionar aquestes conclusions amb altres informacions que ja tenien. És un recurs força complet, del qual se'n podria haver tret encara més suc. No ha donat temps, per exemple, a que fessin individualment cadascun el seu propi moviment i analitzessin la gràfica amb el MultiLab o amb Excel, per trobar els pendents de les rectes i deduir les velocitats de cadascun.
En relació amb la naturalesa de la ciència i CTS: permet veure les característiques de la ciència amb el procediment que segueixen: capten dades, descriuen el que interpreten de les dades i intenten donar-hi una explicació. No li hem donat molt d'enfocament social, però potser es podria fer, enfocant-ho com moltes vegades es fa amb la cinemàtica i la dinàmica, als accidents de trànsit, analitzant primer la física de les col·lisions (que té part de relació amb la cinemàtica) i després les implicacions socials d'això. Seria una altra manera de presentar la pràctica.
